Laura Ariño Fotografia

Laura Ariño Fotografia Fotògrafa de maternitat, nounats, nens i families. Fotografia natural i creativa al Baix Penedès. Estudi de llum natural.

Fotografia que envolta la maternitat; lactancia, recent nascuts, embarassos.. Sóc la Laura, sóc fotògrafa i intento transmetre a través dels meus ulls la bellesa que jo veig al món. M'agrada treballar amb famílies, nens i tot allò que transmeti felicitat, tendresa i alegria. Estic especialitzada en fotografia de maternitat i nounats al Baix Penedès. Em dedico a retratar els moments més especials e

n la vida d'una família i això em fa sentir realitzada. La meva fotografia pretén captar l'amor per la vida, per les persones, per la família. Pretén guardar
les emocions i la naturalitat que es viuen en una etapa que dura molt i molt poc però que conté sempre molta intensitat. L'estudi, de llum natural, està ubicat a Banyeres del Penedès. Estem a una hora de Barcelona i 40 minuts de Tarragona. A la vora del Garraf, l'Alt Penedès i l'Anoia. Ben comunicat, bons accessos i parking gratuït davant de la porta. També em dedico als reportatges de casaments. Amb experiència de més de 50 bodes realitzades des de 2015 a Barcelona, Tarragona, Manresa o Girona.

Ahir vam sortir a jugar amb l’Estela i la seva família. I com m’agrada jugar! Sobretot si és amb aquesta família en aque...
04/06/2026

Ahir vam sortir a jugar amb l’Estela i la seva família. I com m’agrada jugar! Sobretot si és amb aquesta família en aquest espai que tant m’agrada 🤍.

Reserva la teva sessió per aquest estiu ara 🔥

Disset dies de postpart.Disset dies que som cinc.Disset dies de remoguda, de sang, de llet.Disset dies que semblen molts...
29/04/2026

Disset dies de postpart.

Disset dies que som cinc.

Disset dies de remoguda,
de sang, de llet.

Disset dies que semblen molts més.

Disset dies i encara no havia escrit.

I, segurament, perquè no sé què dir.

Perquè continuo assimilant que fa disset dies paria al menjador de casa protegida, acompanyada i envoltada d’amor, calma i confiança.

Encara assimilo que soc mare, de nou.
I ara de tres.

Continuo assimilant aquest enamorament tan gran, aquest amor tan fort que sento per una nena que acabo de conèixer.

Assimilo que tinc tres tresors, que em falten mans, i ulls. Que els ritmes són diferents.
El d’elles, el meu.
El de tots.

Assimilo que vaig parir fa disset dies i el món continua rodant. I assimilo que, lluny del primer postpart, ara jo no puc quedar-me en una bombolla a totes hores.

I que, enmig de tot aquest viatge, encara no he pogut col·locar-ho tot.

La roba no em va, els pits tornen a ser enormes, el cul i les galtes m’han crescut. Tinc gana a totes hores. Rajo llet, perdo sang.

La Berta i la Joana canten quan la Carlota plora. I ella les escolta, i para.

Aquest cop, tot i faltar-me mans per tot el que necessito fer o sostenir, tinc moltes més mans a casa que em faciliten la feina.

Mans per agafar la Carlota quan f**g p**i o mans per portar-me allò que necessitem quan estem al sofà fent teta.

De cop i volta enyoro les meves filles grans.
Que les veig, i sento, gegants.

I a estones em sobra el soroll que fan i necessito dormir. I em sento culpable. I a estones necessito que s’adormin abraçades a mi. Són tres, i només tinc dos braços, però juro que sento que puc abraçar-les perfectament a les tres.

I a estones ploro.

Però aquesta mà al meu pit, la seva cara plena de llet i l’olor de nadó em tornen a lloc.

I a estones penso que que fàcil. Que hem avançat molt el nivell i que quin domini del caos i la vida familiar.

I a altres penso que som uns inconscients. Que com ho farem! Que quina liada.

I és que disset dies són pocs,
però també tota una vida.

I quin viatge,
altra vegada.

Quan arriba un nou membre a la família tot es mou.És inevitable.La veritat és que fa mesos que sé que tot està movent-se...
16/03/2026

Quan arriba un nou membre a la família tot es mou.
És inevitable.

La veritat és que fa mesos que sé que tot està movent-se, que tot està a punt d’explotar.

Però no havia posat paraules,
no encara.

Paraules que endrecin una mica la sensació que això em provoca.

Divendres vaig anar a la platja a endreçar-me. És a dir, que vaig anar a escriure.

Com f**g sempre que necessito ordre.

I aleshores vaig recordar que la maternitat implica, en part, deixar anar el control. I confiar.

Confiar en l’instint, en les meves filles, en la vida.

Abraçar el caos, abraçar el desordre.

I que difícil deixar anar.
Osti!

Perquè a veure, hi ha tantes coses a organitzar, gestionar, preparar, pensar... que si no ho tens tot clar al cap, com es fa?

Jo necessito tenir-ho tot controlat per poder deixar anar el control. M’explico?

En fi.

Que l’arribada d’un nou membre a la família ho mou tot.
A la força. A s**o.

Però i la sensació meravellosa que implica?



(I mentre espero que la Carlota vulgui néixer, us ensenyo una de les últimes sessions abans de la meva aturada❤️).

Les últimes sessions abans de la meva aturada van ser tot un regal. Pensava que un cop parés la feina tindria temps per ...
06/03/2026

Les últimes sessions abans de la meva aturada van ser tot un regal.

Pensava que un cop parés la feina tindria temps per publicar-les, escriure, compartir… però al contrari, m’he desconnectat del tot.

He estat ocupant el meu temps en maternar, organitzar la casa, brodar cosetes i descansar. Tant de bo tingués motivació per escriure i reflexionar, però més aviat estic necessitant espai per abraçar-nos abans no acabi el meu, ara sí, últim embaràs.

I, en aquesta fase final de l’embaràs, es desperta en mi una nostàlgia que no havia sentit abans. I és que aquest serà l’últim cop que bategui en mi un cor que no sigui el meu.
 
L’última vegada que noti moviments dins la panxa i que el meu cos tingui la forma que té ara: amb la panxa rodona, els mugrons foscos, la línia alba marcada i la melena plena de llum i vitalitat. 
 
Tot i que queda molta pell, molta teta i molt de cos per posar abans no deixi de sentir com bateguen els cors de les meves filles, encara que no hi siguin dins meu, sento que una part de la meva vida acabarà just abans de parir.
 
No he acabat pas de criar, però sí que ja no gestaré més. 


I no en f**g un dol,
ni una pena.

És una realitat, que accepto,
estimo, acompanyo i celebro.

Una etapa que he pogut viure feliç, conscient i amb salut.
 
I ja no sé si és l’edat, l’experiència o les mateixes hormones... però noto com arriba cap a mi una onada de canvi inevitable.

I suposo que, per això, necessito viure-ho i no escriure-ho. Sentir-ho.

I confiar.

Estic amb la síndrome del niu extrem. Feia dies que necessitava endreçar, reorganitzar i netejar a fons a casa, però fin...
25/02/2026

Estic amb la síndrome del niu extrem. Feia dies que necessitava endreçar, reorganitzar i netejar a fons a casa, però fins que no he pogut fer net amb la feina, no m’hi he pogut posar.

I ara, que ha arribat el moment, estic desbocada: netejo, llenço, moc, organitzo i redecoro tot el que hi ha per casa.

Necessito que estigui tot a punt per poder perdre el control.

M’explico?

Sé que el que ha de venir ens ho farà recol·locar tot. Trobar-nos de nou en el sistema: mare i pare de tres, germana gran, mitjana i petita. Haurem de reubicar-nos. I em faltaran mans, temps i espai personal. I tot el que organitzi ara em facilitarà la vida en unes setmanes.

Total.

Que estic remoguda, inflada, pesada, boja per l’ordre i la neteja, amb ciàtica i mal d’esquena.

I maremeva, quan veig les fotos de la sessió d’aquesta recent estrenada família de cinc, la meva il·lusió és tan desmesurada com ho és el descontrol de les meves hormones.

M’enteneu?!

🖐🏼

La meva història amb la Clara és bonica. I és que estic segura que va nèixer abans de temps per no perdre’s la seva sess...
22/02/2026

La meva història amb la Clara és bonica. I és que estic segura que va nèixer abans de temps per no perdre’s la seva sessió newborn. I no tinc proves, però tampoc dubtes.

Les meves últimes sessions abans de la meva aturada han estat meravelloses. I ara, que tinc una mica de temps, us podré anar ensenyant cosetes mentre poso al dia la casa i espero que la meva petita estigui a punt per néixer.

La sessió d’aquesta petita boleta són un tresor i un regal. Gràcies per confiar tantíssim amb mi ❤️.

És tant. Passa tant. Cada història darrera un embaràs. Cada vivència. Cada dona. És tan important. És tan immens. És tan...
18/02/2026

És tant.
Passa tant.

Cada història darrera un embaràs.
Cada vivència.
Cada dona.

És tan important.
És tan immens.

És tant.

I es valora tan poc.

En general, se’n sap tan poc de tot el que ens passa. De tot el que implica. De tot el que se’ns remou.

Gestar, parir, criar.

Que el que fem les dones, és tant.

Tan fort.
Tan bonic.
Tan gran.

❤️

Així se sent una sessió de primer aniversari: amb naturalitat, moviment (lliure), espontaneïtat i molta pell. La meva fo...
12/02/2026

Així se sent una sessió de primer aniversari: amb naturalitat, moviment (lliure), espontaneïtat i molta pell.

La meva fotografia i la meva manera d’entendre la maternitat i la criança van de la mà. Fa falta naturalitat, respecte, presència, pell i molta atenció per gestar i criar amb coherència i gaudir del procés.

I confiança en qui som, i com som ❤️.

De quatre a cinc! Flipo al pensar-hi, i m’emociona molt imaginar-ho. Ja estic a propet. En sis setmanes, o en quatre o e...
09/02/2026

De quatre a cinc!

Flipo al pensar-hi, i m’emociona molt imaginar-ho. Ja estic a propet. En sis setmanes, o en quatre o en vuit (qui ho sap?) estaré així.

Amb tres nines sobre meu. Tres nines descobrint-se.

Em fa taaanta il·lusió. Sento tant d’amor per aquest trio de nenes que tinc la sensació que em petarà el cor quan les vegi juntes.

Veure famílies de cinc ara mateix em reconforta.
Tenir-vos a l’estudi és un privilegi.

Gràcies per la confiança, de nou ❤️

Romantitzar l’embaràs i la criança ens ajuda a sobreviure-ho amb poesia. Com tot a la vida.No és fàcil viure l’embaràs.H...
03/02/2026

Romantitzar l’embaràs i la criança ens ajuda a sobreviure-ho amb poesia.

Com tot a la vida.

No és fàcil viure l’embaràs.

Hi ha qui ho gaudeix,
qui ho viu com un tràmit
i qui ho pateix.

A vegades tot alhora.

Hi ha moltes coses de l’embaràs que comporten malestar: nàusees, falta d’energia, refluxe, mal d’esquena, insomni… I més que passen, i de les que no se’n parlen.

Físicament, i també emocionalment.

Sostenir els canvis del cos, de les hormones, de la incertesa, de les proves, de la por a un diagnòstic o a una pèrdua.

I encara hi ha més:
parir.

Parir acaba amb una part de tu,
que el postpart t’ajuda a oblidar.

El postpart impacta i et descol·loca,
o més aviat, et recol·loca.

Si sabem escoltar-nos,
respectar-nos i adaptar-nos,
és molt més fàcil.

Jo ho sento així,
perque així ho he viscut.

Acceptar que convertir-se en mare et reajusta a tots nivells és, per mi, la clau per viure-ho amb l’amor i la pau que mereix.

Aquesta transformació és el millor que m’ha passat.

Recol·locar-se és una feinada. Entendre que una part de tu desapareix, que les prioritats canvien o que les necessitats es mouen, no és senzill.

Però acceptar-ho et facilita la vida i la criança.

I ara, amb dues filles fetes i una al forn, sé que no només l’acceptació d’aquesta nova versió t’ajuda, sinó que et prepara per entendre que criar necessita de reajustos constants, d’escolta, d’amor i paciència absoluts constantment.

I no pots acompanyar els teus fills amb calma i respecte si no t’acompanyes i acceptes a tu mateixa des d’aquí.

I això s’ha de començar a fer des del principi.

I que difícil fer-ho en un sistema que no ens permet escoltar-nos, estimar-nos i molt menys, prioritzar-nos.

Però tornant al que he començat explicant fa tres-centes paraules, la romantització de tot aquest procés no vol dir que minimitzi o amagui la realitat.

Sinó que, dins de tota la duresa i la cruesa de la criança, aquesta aventura ens fa despertar noves versions. I això és romàntic.

És bonic.

Que es mori una part del que has sigut només vol dir que una nova part neix.

I descobrir-la és tremendament alliberador.

Dirección

-
Tarragona
43711

Horario de Apertura

Lunes 10:00 - 20:00
Martes 10:00 - 20:00
Miércoles 10:00 - 20:00
Jueves 10:00 - 20:00
Viernes 10:00 - 20:00

Teléfono

+34616957446

Página web

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Laura Ariño Fotografia publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto La Empresa

Enviar un mensaje a Laura Ariño Fotografia:

Compartir