14/12/2025
A vegades et fan regals que van més enllà dle propi regal i és que el documental d’en Dausà, en l instant de la imatge, el cap em va fer un click.
Deixar-se sentir.
Vivim atrapats en el fer.
En el corre, corre.
En el “ja ho faré”, “ja ho parlaré”, “ja ho sentiré”.
I mentre tant…
passen els dies.
No ens aturem a mirar una posta de sol.
La lluna quan surt silenciosa.
Les fulles de la tardor caient sense pressa.
Deixem passar aquella trucada pendent a un amic o amiga.
Un dinar en família que mau arriba.
Una conversa de veritat, d’aquelles que no tenen pressa ni objectiu.
Ens omplim l’agenda, però buidem l’ànima.
I el més curiós és que moltes coses importants no criden.
No fan soroll.
Només es poden sentir.
Sentir què ens passa.
Escoltar-nos.
Deixar espai a l’emoció, encara que incomodi.
No fugir. No tapar. No accelerar.
Perquè quan no ens deixem sentir…
la vida passa per davant nostre,
i nosaltres només la mirem de reüll.
Avui:
para.
respira.
escolta’t.
I permet-te sentir-ho tot.
Sense jutjar.
Sense pressa.
Perquè sentir també és viure.
